PI

De pi, com a nombre en podem donar varis detalls. De totes maneres, de la seva irracionalitat, que és transcendent o diverses curiositats ho trobareu en els apartats Què és pi? o Curiositats.

 

Parlem doncs de la seva història. La història de pi és remunta molt abans d’allò que està escrit. Segurament, quan els antics van crear la roda o qualsevol objecte circular o simplement quan hom té un objecte circular davant (el tronc d’un arbre, una pedra...), s’adona que tots els cercles són, com en diem avui dia, semblants, tots tenen la mateixa forma, l’únic que varia és la mida. Així com no costa gaire trobar una persona prima i alta, una grassa i baixa, un pèl roig pigat..., de cercles n’hi ha de petits, com el tap d’una barra de pega o com un botó, i n’hi ha de molt grans com el rellotge del Big Ben o la figura del Sol al nostre firmament però no existeix ni un cercle prim ni un de baix, tots els cercles tenen allò que podríem anomenar “circularitat perfecta” (en altres casos ja parlaríem d’el·lipses o d’ovals).

 

Com que tots son semblants, hi havia d’haver una certa relació entre les seves parts i segurament, a mesura que pensaven, els antics es devien preguntar la raó  (o quocient) entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre. Malauradament, amb les eines rudimentàries de què disposaven, solament podien veure (utilitzant un bastó i un cordill) que la longitud era sempre una mica més de tres cops el diàmetre. Però aquesta raó de proporció no va ser una pregunta morta. Encara avui dia, fa més de 5000 anys de la seva formulació, es busca precisió en la resposta.

 

Així doncs, podem dir que la història de pi és la cerca de la raó entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre.